Entrevista a Jordi Cano, encaregat del departament jurídic d’Opt Media

Jordi Cano

Entrevista a Jordi Cano, encaregat del departament jurídic d’Opt Media

Vaig néixer i em vaig criar a Barcelona d’on vaig marxar quan em vaig casar en el 2004. Tinc dos fills, un nen de 10 anys i una nena de 6 i actualment resideixo a Sant Andreu de Llavaneres. Acabats de complir els 40 gaudeixo de la meva família i la meva professió. Sóc net, fill i germà d’advocats, així que…dedicar-me a la advocacia ‘ho vaig prendre com una senyal divina. Qui és Jordi Cano? Cada matí em pregunto el mateix, però diria que sóc una persona feliç i afortunada. La meva tossuderia i el buscar sempre el costat bo de les coses són els meus dos trets característics. Tinc facilitat para empatitzar amb la gent de forma natural, el que em permet ser un tot terreny, element que m’ha ajudat tant en l’àmbit personal com en el professional. A més, m’encanta l’esport, la muntanya, el bon menjar, el bon cinema i en especial les seves bandes sonores, el que em fa gaudir de molt bona música.

En el teu cas estudiar dret era una cosa gairebé inevitable. Per què et vas especialitzar en l’àmbit de l’empresa? Dedicar-me a l’advocacia em va permetre iniciar la meva carrera professional en el despatx familiar aprenent dels millors. La dedicació l’àmbit de l’empresa ha anat sorgint per la meva pròpia trajectòria professional. Vaig començar en l’àmbit de la Responsabilitat Civil i aquí em vaig anar especialitzant, tot i que constantment estic ampliant, aprenent i progressant per a seguir creixent. Entendre i donar solucions al client és el més gratificant d’aquesta professió.

En què t’inspires per a poder realitzar bé la teva feina? En el propi client. Intento fer meus els seus problemes. Conèixer-ho és fonamental. Per altre banda, m’inspiro en la contrapart (si n’hi ha), intento pensar en què faria jo en el seu cas per a preservar els interessos del client.

Quina part de la teva feina t’agrada més? Clarament els judicis, és on puc desenvolupar totes les meves aptituds. Un judici és com un animal viu i mai pots anar amb plantejament tancat. La capacitat d’adaptació i resposta a les dificultats que es van plantejant al llarg d’un judici és vital i molt estimulant. Como em va dir el meu pare, el dia en que entri en un judici sense nervis serà que no estic preparat per a l’envit.

La justícia en general, s’associa amb procediments lents. Creus que és possible canviar aquest concepte? Hi ha de tot. La justícia és lenta i malauradament ho seguirà sent, tot i que cal matisar que hi ha molts factors que fan que tot s’alenteixi: el jutjat que s’assigna a la causa, el jutge, la motivació dels funcionaris…per no parlar de les causes alienes al jutjat que poden entorpir el curs de les coses. Evidentment que no es pot privatitzar la justícia, però si fos el cas, pot ser tindríem una solució.

Què creus que seria necessari reformar per a millorar una mica més el sistema judicial espanyol/català a nivell de les empreses? Sens dubte la eliminació completa de les taxes judicials que actualment segueixen en peu per a les empreses. L’accés a la justícia hauria de ser sempre gratuït i amb l’existència de les esmentades taxes, en molts casos, s’ofega a les persones jurídiques.

Com vas començar a treballar en OptMedia? A través d’un gran amic de la Universitat, Jordi Alert, amb qui col·laboro des de fa anys. Em va comentar que en OptMedia necessitaven un advocat, vaig mantenir una reunió amb Pablo Parra en la que hi va haver bon feeling. D’això ja fa gairebé cinc anys i la sintonia no ha fet més que anar en augment.

En l’àmbit legal també apliques tècniques de màrqueting? Per descomptat. Al marge de que com qualsevol professional sigui part fonamental de la meva feina vendre’m de cara a futurs clients, crec no equivocar-me si dic que fins i tot en un judici un ha de seduir més que el seu oponent i això és màrqueting pur.

Quins punts en comú destacaries entre el màrqueting i el dret? Seguint amb la dinàmica anterior. Convèncer és potser la part més important i personal per a un advocat. Les lleis són les mateixes per a tots i això fa que on hagis de destacar sigui en l’apartat de venedor d’idees. Si aconsegueixes que un jutge t’escolti més que a l’altre part tens més números de que la teva visió la compri si el dubte existeix.

Com desconnectes després d’un dia de dur treball? Aconseguir desconnectar és molt senzill per a mi: anar a jugar un partit de futbol, després d’això un bon sopar i després veure una pel·lícula, preferiblement de ciència ficció…i ni me’n recordo de la feina.

Quin personatge històric t’hagués agradat ser? Sens dubte, Walt Disney. Va ser un geni com a somiador i empresari, una cosa gairebé impossible de conciliar.

Quina cançó o banda de música és la teva favorita? I Per què? M’encanta la cançó When you wish upon a star interpretada per Louis Armstrong. Perquè és una peça que em va marcar des de molt petit i en la veu d’Armstrong es fa més intemporal. A més, la melodia és maquíssima i apareix molt subtilment en la meva pel·lícula favorita: Encuentros en la tercera fase de Steven Spielberg. Pel que fa a una banda o grup musical tinc més preferència per un compositor: John Williams. Perquè ha elaborat una gran quantitat de bandes sonores en les que es combinen dos elements que em fascinen: la fantasia i la música simfònica.

Share this post